Manifest

Jo evitava cantar.
Jo era guitarrista.
Sempre m’he amagat darrere les cordes. Allà on no em veien del tot ni em tremolava tant la veu. Però les cançons que escrivia em van acabar exigint que les digués jo mateix. Amb la meva veu. Encara que m’incomodés.

M’obligo a cantar, però creo per necessitat. Perquè em crema dins.
També per ser reconegut i trobar un sentit. Però sobretot, canto perquè sento que hi ha coses que s’han de dir. I si no les dic jo, potser ningú més ho farà.

Darrere de яoig hi ha anys de música, de silencis, de por escènica i, com no, de frustracions. Però també hi ha una mirada clara: explicar qui som. Des d’un territori petit i oblidat que em travessa sencer. Des d’una manera de parlar i de viure que mereix ser cantada.

M’allunyo de la música de temporada i evito ser part del soroll.
Faig cançons pròpies, sense disfresses, ja que considero que no hi ha res més gran que una versió original. Faig cançons perquè hi crec. Perquè m’agradaria deixar un rastre digne i amb sort, valuós.

Canto a qui vulgui escoltar.
A joves que busquen arrels. A grans que encara recorden els noms dels vents. A qui, vivint lluny, se sent a prop.

яoig és un projecte que no pot quedar-se petit. Neix al Delta, però parla al país. I el país, si escolta bé, pot reconèixer-se en aquestes cançons.

Això és яoig. «Una veu amb un peu al fang i una ma tocant el cel»

Això soc jo.